(També anomenada la Patum dels Torrats o la Patum dels borratxos)
Era el dia 8 de juny de 1939. Dijous de Corpus. El Ramonet Xic, l'Esther, el Marcel.lí Massana i altres berguedans que havien perdut la guerra s'havien citat en un bar del ¨Quartier Latin¨ de París. Ells, anarquistes de cor, homes sense fronteres, havien perdut molt més que una guerra. Havien perdut la seva pàtria. Així ens ho va explicar en Ramonet Xic molts anys després... En plena melangia un d'aquells homes exiliats va espetar: - ¨Mentre nosaltres som a l'exili, a Berga fan Patum!¨.
I, sense saber com, varen començar a taral.lejar els Turcs i Cavallets i acabaren ballant, saltant i fent tota la Patum amb Plens i Tirabols. La Patum dels pobres no l'hem inventada al segle XX! És de tots els segles i de tots els patumaires.
A finals del segle XX, el dijous i el diumenge de Corpus s'ha anat consolidant el costum de trobar-nos a les 5 de la matinada a la plaça Sant Pere per fer un altre cop la Patum: La Patum dels Pobres, la Patum de la melangia. Una Patum en què no hi ha cap comparseria, -amb excepció dels músics, que cada cop són més... Només hi ha poble. Aquesta Patum ens porta cada any les llums del nou dia abans que la plaça quedi deserta...
Textos extrets del Programa de La Patum - Corpus 2002